Patrimoni

L’estudi i la conservació del patrimoni no es poden entendre sense tenir en compte el material petri i el territori que el genera. Els afloraments geològics són finestres obertes al món que ens ajuden a entendre quins processos han tingut lloc, tenen lloc i tindran lloc a la Terra. La disposició de les capes, els plecs, les fissures i les estries, les mineralitzacions i la morfologia de les roques ens expliquen els moviments tectònics, l’estructura estratigràfica, el modelatge del paisatge i el funcionament dels aqüífers. Els recursos pedagògics i la formació són eines essencials per donar valor a aquest patrimoni, facilitar-ne la comprensió i explicar-ne la importància. Però tot això, que tant ens apassiona, no està deslligat dels assentaments arqueològics, del patrimoni arquitectònic ni de l’arquitectura tradicional. Al llarg de la història, les comunitats han aprofitat els recursos més propers per construir les seves llars, fortaleses, torres i castells, masos, corrals, feixes, xarxes hídriques, sitges, tines, forns, barraques, camins i carrerades, entre molts altres elements que ens han permès habitar i transformar el món. Les construccions més humils i de subsistència no anaven gaire lluny per trobar els materials constructius: l’aprofitament dels recursos de proximitat era la norma. Només les construccions més ostentoses es podien permetre el luxe de fer arribar materials de lluny. Avui, allò que abans era una mostra d’ostentació forma part d’una globalització que sovint comporta la pèrdua d’identitat i de les particularitats de cada territori. A més, construir requereix una gran quantitat d’energia: d’una banda, l’energia necessària per extreure, transformar i produir els materials constructius i, de l’altra, la que cal per transportar-los i aixecar les edificacions. Quan rehabilitem —ja sigui per consolidar el patrimoni històric i arquitectònic o per donar una nova vida a un habitatge— aprofitem una part important de l’energia que ja es va consumir en el moment de construir. L’arquitectura tradicional, a més, utilitza materials de construcció propers a cada zona. Això no només redueix l’energia consumida i contribueix a minimitzar les emissions de CO₂ a l’atmosfera, sinó que també és un dels elements que dona un caràcter diferencial a les edificacions de cada territori. Les pedres, el guix, la calç, els àrids són materials petris utilitzats tradicionalment, dels que podem analizar-ne la composició, la textura i l’origen per restaurar o rehabilitar a conciència. Perquè les pedres no són només materials. Són testimoni del temps, del paisatge i de la manera com les persones hem après a habitar-lo. I quan les sabem llegir, ens expliquen històries. Històries que a més, tenim el plaer de compartir i aprendre amb Projecte Greta.